lunes, 6 de febrero de 2012

La proposta d'Europan11 coincideix amb la de l'Associació

Què és Europan?
És una federació europea que organitza concursos d’arquitectura, urbanisme i habitatge simultàniament a diferents punts del territori europeu entorn a un tema. L’objectiu és profunditzar el coneixement, l’investigació i les solucions innovadores per professionals europeus.
Quin és el debat de la propostes de Cerdanyola del Vallès?
El debat de l’Europan es realitza a diferents llocs del territori Europeu, en aquest cas a Cerdanyola del Vallès i Getaria (Espanya), Norrköping (Suècia) i Haugesun (Noruega). El debat està emmarcat en el tema de la connectivitat, la interconnexió entre lo global i local, entre l’escala de l’espai i del temps i entre els entorns naturals i socials. En definitiva, suposa revisar la relació entre mobilitat, practiques urbanes i espais públics. Es tracta d’un debat dels espais buits de la ciutat, les infraestructures o zones verdes dels barris, espais sense caràcter o espais residuals, per crear la possibilitat de construir habitatges, nous espais de relacions i espais públics sostenibles vinculant aquests fragments de l'entorn.
Què proposen els projectes de Europan?
S’han escollit tres projectes, el premiat realitzat per l’equip format per J. Ferrando, M. Nadal i D. Recio, un projecte que planteja la implantació d’una peça de grans dimensions en diferents posicions formant espais públics. Aquests volums de grans dimensions s’organitzen a partir d’esquerdes a l’exterior generant patis col·lectius i tipologia variable d’habitatge. La menció realitzada per J. Fernandez i D. Ting Chen, és una proposta entre el bloc lineal i l’illa tancada, creant un seguit d’espais públics connectats, tant exteriors com interiors, que s’interrelacionan per obertures de l’edificació. Un edifici a gran escala que podem entendre com el sumatori de petits elements on el buit configura l’arquitectura. El projecte finalista realitzat per l’equip D. Carrillo, E. Morales, R. Alonso i E. Rife, es planteja com alternativa al desenvolupament urbà a partir del bloc alineat al carrer separa els fluxos del tràfic rodat, vianants i el passeig enjardinat. Una proposta molt respectuosa per el lloc i adaptada a les possibilitats reals.
Què tenen de comú aquestes propostes amb les de l’Associació d’Arquitectes de Cerdanyola?
En comú algunes coses i altres no tant. Hem que pensar que Europan dóna solucions teòriques pel debat mentre que la proposta de l’AAC vol resoldre problemes concrets de Cerdanyola. Una de la coincidències, i molt important, és que totes les propostes de l'Europan, com la proposta de l'AAC, eliminen la reserva viària del túnel d’Horta que talla la ciutat en dos parts. La diferencia és que la proposta de l’AAC resol la continuïtat tant viaria com ferroviària amb la resta del Vallès sense tallar la nostra ciutat en dos. Un altra de las coincidències és que s’allibera tot l’entorn al castell, per conservar la morfologia existent i no edificar sobre la zona afectada pels abocadors, la diferència és que a la proposta de l’AAC es dóna una solució on s'hauria de col·locar l’edificació prevista a la zona que s’allibera. Pensem que per una ciutat és important tenir reserva de sòl, no per seguir fent l'urbanisme expansiu i especulatiu dels últims anys, sinó per fer un urbanisme que doni servei a les persones i contempli noves tipologies per resoldre el problema de l'habitatge dels joves. La solució permet anar edificant de mica en mica segons les necessitats.
Quines són les diferències entre les propostes d’Europan i les propostes de l’Associació d’Arquitectes de Cerdanyola?
Les diferències són moltes, sobre tot en el concepte dels habitatges. La proposta de l'AAC estàemmarcada dintre de la directiva Europea 20/20/20 que serà obligatòria d’aquí 8 anys, on els edificis tindran consum energètic quasi zero. Respecte la proposta premiada tenim poc en comú. Aquesta és una proposta de debat de macro edificis i combinació tipològica. Però sí que hi han coincidències amb la propostes de menció i finalista, amb la primera per que les edificacions entre illa tancada i bloc lineal van configurant els espais públics, amb la finalista la coincidència de separació de vialitats, rodat, vianants, passeig... i per altra banda el respecte pel lloc. Per altra banda, la proposta de l’AAC busca donar continuïtat a partir dels espais verds del centre de la ciutat amb la universitat, assignatura pendent de la nostra població.

Arquitectes i Enginyers de Cerdanyola es reuneixen per debatre sobre el túnel d'Horta

El passat dia 1 de Juliol de 2011 l’Associació d’Arquitectes de Cerdanyola es va reunir amb un grup d’Enginyers de la ciutat. La reunió es va emmarcar en el procés de debat per definir i aportar idees, conceptes i criteris pel futur de la ciutat de Cerdanyola i va servir per debatre el futur túnel d’Horta. Agunes de les conclusions d’aquesta reunió van ser:

- La necessitat de la centralitat de Cerdanyola obliga a plantejar el túnel d’Horta com un element imprescindible per la ciutat. La seva construcció col·loca Cerdanyola a 5 minuts de la línea 5 del metro de Barcelona i permet connectar la zona nord de Barcelona, la Vall d’ Hebron i la ronda de Dalt amb Cerdanyola.

- La reserva actual del túnel d’Horta, al seu pas per Cerdanyola, trenca la continuïtat amb la trama urbana i el Centre Direccional i impossibilita també el lligam cap a la Universitat. Per afavorir aquesta relació entre el nucli urbà i el futur nou barri Bioclimàtic del centre Direccional i la Universitat, és necessari modificar la reserva prevista del túnel. Criteri de relació i sostenibilitat que l’Associació considera imprescindible per pensar el urbanisme del segle XXI en contra de l’ urbanisme de “zoning” obsolet de la proposta actual.

- S’ha analitzat la proposta de Joan Ramon de Clasca, enginyers de camins, canals i ports. La proposta planteja un túnel mixt de menys de 5 Km. El túnel ha de connectar Cerdanyola amb Horta sense afectar en superfície al parc de Collserola. Aquest túnel de 15 m de diàmetre tindria una part superior per vehicles, pensat més com una carretera que no com una autovia i la part inferior de la secció com túnel ferroviari. El plantejament es basa en la doble connexió de carretera de baixa intensitat i metro-lleuger amb parades a la UAB i Cerdanyola, amb connexió amb les línies de Metro de Barcelona. Un peatge tou al final del traçat viari permetria finançar el túnel per a vehicles i ferroviari.

- El traçat previst a la reserva es mantindria nomes per la línea ferroviària. Es provocaria una parada a la plaça d’Europa, per donar servei a Cerdanyola, amb la possibilitat d’un eix transversal fins el centre de la ciutat i es prolongaria el traçat fins el futur nou barri Bioclimàtic i fins la Universitat mitjançant una gran plataforma sobre l’AP-7 creant l’avinguda de la Universitat, com a continuació de avinguda Serraparera.

- Cal aprofitar aquesta infraestructura per construir definitivament la necessària connexió entre Cerdanyola i la Universitat. Per aconseguir-ho és necessari desafectar, per al traçat viari, l’espai entre l’autopista i la ronda de Serraparera, possibilitant així la continuïtat de la trama urbana i la connexió amb el centre de la ciutat amb un recorregut vinculat a l’eix del riu Sec.

- Coincideix tothom amb que desviar el traçat viari cap a el parc Alba per connectar a l’autopista AP-7 a l’alçada del nou pont, suposa un impacte i esforç molt menor que el previst en la reserva existents.

- Cerdanyola no es pot permetre renunciar a la centralitat que li dona la seva posició, al fet de
tindre el Parc Tecnològic, el Parc Alba, el Sincrotró i la Universitat Autònoma on hi ha prop de
54000 estudiants i quasi 6000 persones treballant, que majoritàriament s’ hi traslladen diàriament.